Donuts, recepta casera.


 Hola, diumenge vam fer una proba de donuts casolans i avui hem fet un altre cop.
-500g de farina
-2 ous
-sucre al gust , vam posar 100g
-10g de llevat de forner en pols.
-Una mica de sal
-150cc de llet
-100g de mantega o margarina
Fer la massa amb tots els ingredients (jo vaig fer servir la panificadora).
Deixar que pugi 1h, fer pilotetes amb o sense forat i deixar 1h perquè quedin ben esponjosos.
Fregir en oli deixant que es dori al gust, en oli de girasol.
En calent pintar amb almívar, o ruixar de xocolata.
A cruspir-se'ls








Pintats amb almívar



Els he tallat fent boletes i el forat està fet amb un got petit, però hi ha una eina especial per poder tallar-los.

Adéu.
Imprimir

Botillo

Dissabte vam fer un Botillo del Bierzo. Que bo que ens va sortir, Els iaios li diuen buche extremeño.




























Imprimir

Pasejades temàtiques al Parc de Collserola

El parc de Collserola organitza sortides guiades gratuïtes.
Conduïdes pels guies del parc i adreçades tots els públics. Els dissabtes no festius, podeu realitzar una caminada fàcil i agradable pels voltants del Centre d’Informació. Les sortides s’organitzen al voltant d’un tema concret d’interès naturalístic que serà el fil conductor que donarà peu a parlar del bosc mediterrani i us proporcionarà una visió general d’aquest espai natural.
Consulteu a l’Agenda d’activitats els dies i els temes programats
Hivern i estiu, dissabtes alterns   Primavera i tardor, tots els dissabtes (no festius) Dues sortides a cada jornada.
Durada 1 h
Horari: a les 10:30 i a les 12 h
Inscripcions el mateix dia de la passejada, al taulell del Centre d’Informació. (No es fan reserves prèvies)
Màxim de 20 persones per sortida
Activitat gratuïta
 
Opció per a grups organitzats (associacions de pares i mares, grups d'excursionistes, esplais, etc.) consulteu la proposta "Matinals a Collserola". Aquesta activitat no es pot reservar per a grup,

Algunes propostes de Passejades temàtiques:
Brolles i màquies
Els ocells de mida mitjana
El pantà de Vallvidrera
Pins, pinyes i pinyons
Rere el rastre del senglar.
Adeu


Imprimir

Audició tercer trimestre 2011

 Un any més arriba e final del curs, tan atapit com sempre amb un munt de concert, cantates  i audicions.
Us deixo l'audició de l'escola de música, feia moltíssima calor i gairebé no es podia tocar per la humitat del ambient, potser massa public per una sala tant petita.
Des de el dia 28 estic de vacances a casa dels iaios, tot el dia jugant  a la piscina.


Fins setembre.

Imprimir

RICARDO EL CICLISTA EXPLORADOR


RICARDO  EL CICLISTA EXPLORADOR

Érase una vez un ciclista llamado Ricardo. Le encantaba salir a pasear con sus amigos por la montaña porque había descubierto que en su bicicleta se sentía libre y fuerte como un león. Ricardo tenía un amor, Isa, que le esperaba en casa cada domingo a la espera de las nuevas aventuras de la mañana dominguera. Pero lo que Isa no se imaginaba era la sorpresa que le esperaba uno de esos días tranquilos de domingo por la mañana…

Ricardo salió temprano. Había quedado con sus amigos en el lugar de siempre pero, por culpa de un pinchazo, llegó tarde. Como no sabía la ruta que habían cogido decidió salir a explorar nuevos caminos y así fue como llegó a un sendero hermoso y florido, lleno de luz y color. Ricardo el Ciclista quedó impresionado por la belleza de ese páramo, que siempre había estado ahí pero que no había sabido ver.

Estaba solo y no lo podía entender. ¿Cómo era posible que no hubiese un alma paseando por ese hermoso lugar? ¿Acaso nadie lo había descubierto? Ricardo el ciclista decidió bajar de su bicicleta, se sentía tranquilo, y por primera vez no necesitó el viento en la cara en esas bajadas de impacto. El silencio, el olor, el color de ese lugar lo había hechizado. “Ojalá Isa estuviese aquí, le encantaría este lugar” –pensó- Y es que era como haber descubierto un hogar.

Entre las flores había una, la más hermosa, no había color rojo parecido al suyo. Nunca nada había brillado tanto. No pudo resistir llevársela a casa.
-         ¡Que hermosa flor! – Exclamó Isa cuando lo vio llegar.
Dijo Ricardo: - La llamaremos Carla, porque su color recuerdo el rojo más profundo, casi escarlata.
Con el paso de los días esa flor se fue transformando en un hermoso bebe y dijo Isa: -Este bebe será nuestra hija. La cuidaremos y querremos.
Y desde entonces la pequeña Carla fue creciendo y desde entonces Isa y Ricardo le daban un beso hermoso cada día. El ciclista explorador fue el más feliz de los papas desde aquel día. De vez en cuando aún espera encontrar el sendero pero cuentan que jamás lo volvió a ver. Su flor ya estaba en casa y nunca necesitó volver al sendero luminoso.
Carla 

Imprimir

Audició segon trimestre del curs 2011

 Ahir vaig fer l'audició del segon trimestre, les cançons les he escollit jo mateixa.
El divendres a les 8.00h faig un concert a l'auditori, quins nervis.

Petons
Imprimir

Cua de Bou (Rabo de Toro)

Cua de bou amb un mix de receptes, gracies a tots i totes per la vostra, aviat posarem la recepta.



































































Bonisim...
Imprimir